Efemèrides d'Arquitectura

Efemèrides d'Arquitectura

05-10-2022

13:27

El dia és arribat i l'efemèride és extraordinària: avui el Monestir de Sant Pere de Rodes fa 1.000 anys. Prenent com a referència la data de l'acte de consagració de l'església del monestir, celebrat #taldiacomavui del 1022, des d'avui Sant Pere és una obra mil·lenària. Fil 📜📐

Sant Pere de Rodes és fruit de la Roma-mania que hi havia a la Catalunya del segle X. Mentre el senzill romànic llombard esdevenia l'estil regnant al país, Sant Pere, l'obra més singular i ambiciosa d'aquells temps, volgué emular la Roma "aeterna" amb els seus capitells corintis.

La Roma-mania començà amb el primer viatge del comte Sunifred II de Cerdanya a la cort papal el 951. Bisbes i magnats catalans viatjaran a Roma els anys 968, 970, 979, 981, 983, 998, 1001, 1002, 1011 i 1016. Una agència de viatges Catalunya-Roma hauria fet calaix aquells anys.

Roma era alhora admirada i aliada. Al mateix lloc on ara hi ha Sant Pere del Vaticà en aquells temps hi havia l'antiga Basílica de Sant Pere, començada a aixecar per l'emperador romà Constantí I el Gran el segle IV i que fou enderrocada el segle XVI per a fer la basílica actual.

L'antiga basílica, la més gran i magnífica de totes, tenia cinc naus de 110 metres de llarg separades per fileres de 21 altes columnes de marbre amb capitells corintis. La nau central feia 30 metres d'alt. Oberta les 24 hores del dia, tenia capacitat per a més de 3.000 persones.

Tornes a Catalunya després de veure la impressionant basílica romana i què fas? Intentar recrear aquella meravella que hi ha a l'altra banda de la Mediterrània. El monestir s'emmirallà amb Roma dedicant-lo també a Sant Pere i es vinculà al Papa el 979 amb una butlla de Benet VII.

L'església del monestir es començà a construir a mitjans o finals del segle X al costat d'una antiga cel·la ja existent, de 7 x 25 m, erigida a finals del segle IX. No se sap exactament quan fou finalitzada l'església, l'única pista és que el 5 d'octubre del 1022 fou consagrada.

No només la cronologia de l'església ha estat objecte de debat durant molt de temps, també ho ha estat la pròpia construcció. Sempre s'havia assumit que originalment havia tingut una coberta de fusta, com la basílica de Roma, i que al segle XI se substituí per les actuals voltes.

Això explicaria l'estructura, que consisteix en uns pilars rectangulars acompanyats per un doble nivell de columnes. S'assumia que en un inici hi havia hagut encavallades de fusta al sostre i que quan es feren les voltes de pedra s'afegiren aquestes columnes com a suport extra.

Però arribà l'any 2012 i un arquitecte dit Josep Giner presentà la seva tesi doctoral. Dedicada a la gènesi del projecte de l'església, Giner intentà fer un exercici dificilíssim però captivant: introduir-se dins del cervell de l'arquitecte (o arquitectes) que la projectaren.

Giner n'estudià les proporcions fins a concloure que tota l'església sencera, columnes i voltes incloses, ja formava part del projecte original. En el transcurs de la construcció, però, s'hi feren algunes modificacions, algunes de comprensibles i d'altres de més misterioses.

La més comprensible és com va anar variant l'eix principal. Construïda sobre el pendent, l'església s'havia començat a fer seguint l'eix de l'antiga cripta. Com que les proporcions del temple estaven fixades, si seguien aquell eix part de l'església hauria caigut pel pendent.

Això és l'església. La cripta queda al fons i en primer pla hi ha la façana principal de l'església, amb l'arc del pòrtic. El punt de vista de la foto segueix més o menys l'eix original de la cripta. Si haguessin seguit aquest eix l'església hauria acabat caient pendent avall.

Això explica perquè a vista d'ocell les diferents parts de l'església presenten una descoordinació d'eixos: el taronja de la cripta original, el vermell de les naus i el groc del pòrtic de l'entrada. A cada nou pas, un gir de l'eix per a evitar... oops!... alerta!... que caiem!

I per això anaren rectificant l'eix principal a mida que la construïen: primer el giraren 7 graus per a fer les dues absidioles laterals que ja no segueixen l'eix de l'absis sobre la cripta...

...després el giraren encara una mica més quan feren l'arc triomfal de la capçalera...

...i finalment agafaren l'eix que havia creat l'arc triomfal i feren aquest joc de simetria per a fer les fileres dels pilars de les naus, que no són fileres paral·leles no per un caprici de l'arquitecte sinó perquè això és un cas pràctic d'autocorrecció a mida que construeixes.

Tot això passà perquè l'església ja tenia totes les proporcions fixades des de l'origen, cosa que demostra que el projecte és fruit d'una sola ment, o de diverses treballant alhora. Per una banda es volia ser gran i magnífic com Roma i per l'altra no es volia caure pendent avall.

Per exemple, la llargada de les naus és igual a la llargada del transsepte (1:1), la llargada de les naus és el doble de la seva amplada (1:2), la llargada total de l'edifici triplica l'amplada de les naus (1:3), i l'amplada del transsepte és un quart de la seva llargada (1:4).

Les proporcions també estaven fixades a la secció, on l'altura total de la nau central és equivalent a tres quarts de la seva llargada, cosa que certifica la relació inicial entre planta i secció i desmenteix que originalment hi hagués un sostre diferent, per exemple un de fusta.

Qui dominava un sistema de proporcions així? Un mestre d'obres qualsevol del segle X no hauria tingut prous coneixements teòrics. No se sap qui construí l'església de Sant Pere de Rodes però fou algú erudit, escollit per la comunitat per a fer un projecte singular, imitant Roma.

I amb Roma tornem al tema dels viatges. Aquestes curioses columnes, algunes coronades amb capitells corintis, cosa insòlita en el panorama del primer romànic o romànic llombard, formaven part d'una estratègia que anava més enllà de la pròpia arquitectura. Era un tema de prestigi.

O més que de prestigi, de privilegi. El 979 un privilegi papal atorgà a Sant Pere de Rodes la facultat de perdonar els pecats als pelegrins, estalviant-los el viatge fins a Roma o a altres llocs de pelegrinatge. Per tant si Rodes "feia" de Roma, Rodes s'havia d'assemblar a Roma.

D'aquesta voluntat de semblar Roma és d'on sortiren aquests capitells clàssics corintis. En un inici només estava previst que n'hi hagués als pilars propers a l'altar (els 2 que queden a la dreta de la foto) i per això allà hi ha tres columnes i als dos de l'esquerra només dues.

De fet, de columnes, tant al nivell inferior com al superior, només n'hi havia d'haver dues a cada un dels 4 pilars prop de l'altar. La resta de les columnes es van afegir a mida que avançava el projecte. I això explica una altra cosa molt estranya que hi ha dins l'església.

La cosa estranya és que al final de cada línia de pilars, l'últim arc former (els arcs paral·lels a les naus) descansa sobre un capitell que no té columna, col·locat directament sobre un pilar quadrat. I, a més a més, una part d'aquests capitells queda flotant a l'aire.

Això passa tant a la paret de la capçalera com a la de l'entrada. I la imatge desconcerta. Què hi fan aquests capitells aquí?

Una fantasiosa teoria diu que són reaprofitats del mític temple grec d'Afrodita (després Venus) que se suposa que hi havia allà on els Pirineus troben la mar. La teoria no té cap base real, tot i que es dóna per fet que al monestir es reaprofitaren restes portades des d'Empúries.

Giner no dóna altra explicació que el fet que un mestre d'obres medieval, per molt que vulgui emular el món clàssic romà, farà servir els elements clàssics com li roti. Hi ha una constant barreja de models antics amb maneres de fer creatives, que volen marcar personalitat pròpia.

I aquesta personalitat pròpia, i desconcertant, és el que li dóna gràcia a l'església de Sant Pere de Rodes. Volien assemblar-se a Roma, però també volien ser únics, i a base de barrejar les dues ambicions van crear l'església més singular de la Catalunya de l'any 1.000. Fi.

PS. Si voleu llegir la tesi doctoral de Josep Giner sobre el Monestir la trobareu aquí: Per cert, el monestir es diu Sant Pere de "Rodes". Sobre la controvèrsia Rodes vs. Roda, aquest article del paleògraf i filòleg Jesús Alturo:



Follow us on Twitter

to be informed of the latest developments and updates!


You can easily use to @tivitikothread bot for create more readable thread!
Donate 💲

You can keep this app free of charge by supporting 😊

for server charges...